La revolució russa de febrer i l’onada revolucionària europea (1917-1921) – Jornada d’estudi (03/03/2017)

Presentació

La revolució russa fou l’inici del segle de les revolucions. El 3 de març es complirà el centenari de l’inici de la revolució russa de febrer.
Sota el lema “1917-2017 Un segle de revolucions”, les entitats Associació Catalana d’Investigacions Marxistes, Espai Marx, Fil Roig i Viejo Topo convoquem una jornada d’estudi sobre La revolució de Febrer de 1917 i l’ onada revolucionària europea (1917-1921).
Emmarquem la revolució russa en l’onada de moviments de resistència a la Primera guerra mundial. Una guerra imperialista en la que es posaren en pràctica les noves tècniques industrials i fordistes de matar. El nombre de víctimes és esgarrifós: prop de 30 milions de persones entre soldats i població civil. Aquesta catàstrofe
humanitària i civilitzatòria provocà una onada internacional de lluita obrera, pagesa i popular contra la guerra i contra el sistema capitalista. Un sistema que “porta la guerra en el seu si, com el núvol porta la tempesta” (Jean Jaurès). No es pot valorar la revolució de febrer a Rússia, ni la revolució alemanya o les desercions massives de soldats a França i a Itàlia si no és com el desesperat intent d’aturar la massacre i la recerca d’una alternativa de societat que superés el sistema barbar que havia provocat la guerra.
La nova fase fordista del capitalisme provocava canvis en les formes de produir de destruir. Davant d’això, el moviment obrer assajà noves formes de d’acció i d’organització de l’autonomia de classe: els soviets, els consells obrers a Russia, a Alemanya i a Italia; les
ocupacions de fàbriques i de terres i les vagues generals (1917 i 1919 a Espanya); les vagues en les industries d’armament en Alemanya (gener 1918), Gran Bretanya (1915- 1917), Itàlia (1917) o la creació dels sindicats únics a Espanya, dels Shop Stewards a la Gran Bretanya o del IWW als USA. Podem parlar d’una veritable onada revolucionària situada cronològicament entre 1917 i 1921.
La jornada d’estudi pretén fugir de les interpretacions de la revolució russa com a cop d’estat o com a conspiració de minories. Pretén acostar-se a aquesta onada revolucionària fent confluir l’enfoc de la història des de baix i de la història política. Per cobrir aquest objectiu
contarà amb set ponències en les que es contemplen els casos de França, d’Espanya, de Itàlia, d’Alemanya, de Gran Bretanya i de Rússia.

Aquesta primera jornada d’estudi serà seguida per una segona jornada a celebrar el 7 de novembre proper sota el títol ( encara provisional): “La institucionalització de la Revolució. Del Consell de Comissaris a la NEP“.

Programa

3 de Març, matí
1ª sessió.- 10 a 11,30 h França i Espanya.
Presenta: Alejandro Andreassi
Ponent a concretar.
França: de l’assassinat de Jean Jaurès a les desercions en massa
José Luis Martin Ramos
Farem a Espanya com a Rússia. Esperança i por de la revolució (1917-1923)
2ª sessió.- de 12 a 13, 30 h Itàlia i Regne Unit.
Presenta: Giaime Pala
Steven Forti
El mirall italià: el partit socialista front l’ ocupació de les fàbriques i de les
terres
Adrià Llacuna
L’aparició d’un nou sindicalisme de classe a Gran Bretanya: els shop
stewards
3 de Març, tarda
3º sessió.- de 16h a 17, 30. Les revolucions a Rússia i a
Alemanya
Presenta: Antoni Lucchetti
Soledad Bengoechea
Els espartaquistes
Joan Tafalla
La revolució dels pagesos russos, de 1905 a la NEP
Anna Sallés
La revolució russa de febrer de 1917

cartell-centenari-revolucio-de-febrer1

 

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s